L’art de la fortificació i el de l’expugnació de places fortes van viure als segles XVI i XVII una veritable revolució amb epicentre als Països Baixos. A mesura que l’occident europeu es va fortificar, les guerres van esdevenir successions de maniobres i setges en els quals les batalles campals solien produir-se quan un dels bàndols acudia al socors d’una plaça assetjada. En paral·lel, l’enorme cost en termes humans i econòmics dels setges, que podien perllongar-se durant mesos, va fer que els exèrcits concedissin una suma importància a les interpreses, vocable d’arrels franceses que designa a les operacions militars destinades a prendre una plaça forta enemiga per mitjà d’un cop de mà.
Les interpreses, que ocupen un lloc propi a l’abundant i rica tratadística militar del Segle d’Or, involucraven l’espionatge i l’astúcia, però també el desenvolupament de noves armes i tècniques per travessar amb rapidesa les modernes fortificacions de traça italiana. Ja fos escalant els murs d’una ciutat a l’empara de la nit, abatent una contraporta amb explosius o entrant els soldats a la plaça enemiga disfressats de camperols, aquestes operacions llampec podien canviar el curs d’una guerra en unes poques hores i a un cost mínim, raó per la qual el militar i diplomàtic Bernardino de Rebolledo (1597-1676) va escriure a la seva Selva militar y política la següent estrofa:
Las interpresas siempre son dudosas,
Mas como ahorran tanta costa y tiempo
No dejan de intentarse
Si en la plaza o su guardia
Se descubre defecto
De que se pueda prometer efecto
‘Las interpreses, o com prendre una fortalesa per sorpresa (ss. XVI i XVII)’, conferència a càrrec d’Àlex Claramunt Soto, director de Desperta Ferro Historia Moderna. Dissabte 18 de novembre, 18 hores a DAU Històric amb Alpha Ares 2017.
Comentaris recents